Donec Perficiam

Per Sant Jordi, quatre poetes hispànics (1). Celso Emilio Ferreiro

donecperficiam | 20 Abril, 2013 12:42

.

TOMBAT DEVORA EL MAR

.

Celso Emilio FERREIRO

.

Llengua proletària del meu poble,

jo la parl perquè sí, perquè m'agrada

perquè em plau, perquè vull i em ve de gust;

perquè em surt de dedins, d'allà del fons

d'una amarga tristor que tot m'inunda

en veure tants cretins alienats,

petits merdosos sense arrels

que en posar-se corbata ja no saben

fer-se ferms en l'amor de l'avior,

parlar la parla mare,

l'idioma dels avis que moriren,

i ser, cara ben alta,

mariners i pagesos del llenguatge,

rem i arada, proa i rella sempre.

Jo la parl perquè sí, perquè m'agrada

i vull estar amb els meus, amb la gent meva,

a prop dels homes bons que llargament pateixen

una història contada en altra llengua.

Jo no parl als superbs,

jo no parl als roïns i poderosos,

jo no parl als bufats,

jo no parl als estúpids,

no parl tampoc als frívols.

Jo parl als qui suporten fermament

seguit seguit mentides i injustícies;

els qui suen i ploren

un plant quotidià de papallones,

de llum i vent damunt els ulls desnús.

Jo no puc fer-me enfora les paraules

de tots els qui pateixen en el món.

I tu vius en el món, oh terra meva,

que embraçares la sang,

Galícia, ferida

dolça de les Espanyes,

tombada vora el mar, aqueix camí...

Versió de Josep Maria LLOMPART. Dins Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna. Antologia. Edicions 62. Barcelona, 1988. Pàgina 326

____________________

DEITADO FRENTE AO MAR

Lingoa proletaria do meu pobo

eu fáloa porque sí, porque me gosta,

porque me peta e quero e dame a gaña

porque me sai de dentro, alá do fondo

dunha tristura aceda que me abrangue

ao ver tantos patufos desleigados,

pequenos mequetrefes sin raíces

que ao pór a garabata xa nan saben

afirmarse no amor dos devanceiros,

falar a fala nai,

a fala dos abós que temos mortos,

e ser, co rostro erguido,

mariñeiros, labregos do lingoaxe,

remo i arado, proa e rella sempre.

Eu fáloa porque sí, porque me gosta

e quero estar cos meus, coa xente miña,

perto dos homes bos que sofren longo

unha historia contada noutra lingoa.

Non falo pra os soberbios,

non falo pra os ruís e poderosos,

non falo pra os finchados,

non falo pra os valeiros,

non falo pra os estúpidos,

que falo pra os que agoantan rexamente

mentiras e inxusticias de cotío;

pra os que súan e choran

un pranto cotidián de volvoretas,

de lume e vento sobre os ollos núos.

Eu non podo arredar as miñas verbas

de tódolos que sofren neste mundo.

E ti vives no mundo, terra miña,

berce da miña estirpe,

Galicia, doce mágoa das Españas,

deitada rente ao mar, ise camiño...

Celso Emilio Ferreiro (1978): Obra completa, I (Madrid, Akal editor)

__________

Font: sondepoetas

Audició: Dios ke te crew

Recomanam: sondepoetas

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb